martes, 18 de noviembre de 2008

Biografia Víctor Català

Víctor català era el preudònim de Caterina Albert, va neixer a l' Escala (1869-1966)era novelista i narradora.
Ella era la mayor de quatre germans, amb la mort del seu pare es va quedar amb el patrimoni familiar, ja que els altres germans , no en volien fer-se carrec. Únicament va anar a l'escola durant una any un pensionat de Girona, on va començar a estudiar francès.
va pasar-se molt de temps cuidant a la seva mare la qual,esta malalta.
La familia li va facilitar classes particulars, l'aclopiment de les inclinacions artístiques pel dibuix, i la pintura i l'escultura, que va compartir amb la creació literària fins a començaments de segle.
Amb ayuda de la familia va trobar un ambient de "autodidactisme",ja que era una persona que aprenía per ella mateixa.

Va establir relacions amb autors literàris coneguts com Joan Maragall, de gran amistad.
Va col.laborar en diverses publiacions com a la revista juventut.
I l'any 1917 vas participar al jocs florals de barcelona i pronuncià el seu dicurs,més tard va sse nomenada membre de la reial acadèmia de les lletres de barcelona a l'any 1923

Però el fet de ser una dona que tingués aquests pensaments, va oligar´la a posarse el pseudònim de Virgili d'alacsela i ocultar que realment era ell, més tard es va quedar amb el psedònim que tots coneixem actualment,Víctor Català

Va publicar bastants coses diferentes desde poesies,articles, i novel.les.
En set anys va publicar 7 llibres:
dos de poesies -el cant dels mesos-,llibre policrimi Trípic-, un volum de teatre -quatre monolegs
tres reculls de contes: drames rurals-ombrívoles i caires vius, i una novel·la solitud.
Aquesta autora es caracterítza perl fet fe que per exemple en el gèner de la narrativa tracta histories del món rural, i sempre intenta reflectir a les seves obres l' enfrontament entre l'individu contra la societat, i per exemple en la novel·la solitud, l'enforntament ente individu paisatge.
Es diu d'ella que va portar una vida de monja,ja que es tanca per escriure nomès.

No hay comentarios: