És així ,siusplau, LA NIT 1956


—Toc, toc.
—¿Qui és?
—La Mort.


La Mort ve descalça:
quan se'n va duu socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...

—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?

...cloc... cloc... cloc... cloc...




La poesia aquesta pertany a Vicent Andrés i Estellés el seu titol es"És així siusplau,la nit" (1956)
Que podem trobar dins l'obra la nit, aquesta obra inclou varis poemes els quals tenen per tema principal la mort de la seva filla la qual va morir amb només 4 mesos, el fet de posar el títol de
"la nit" és perque aquesta paraula és simbol de foscor,soletat ,mort.
Aquest poema com ja he dit abans pertany al grup de poemes que parlen sobre la mort de la seva filla, però aquest en concret es centra més en el acte de la mort més que en la seva filla.
Aquest poema sería com un diàleg ja que hi ha interrogacions i guions que indiquen que és una conversació ,per tant, que intervé més d'una persona.
I en quant a la seva métrica diriem que té vers bisíl·lab i les paraules monosíl·labes amb rima assonant en -o i rima consonant .
Per últim en aquest text trobem diversos recursos literaris, la personificació de la mort durant
tot el text,també inetrrogacions retoriques en diferentes versos com en 9,11,13 entre altres.L'antítesi(ve i se'n ve, descalça i duu socs), al·literació(cloc... cloc... cloc... cloc...).

Canço de bressol, la nit(1956)

Jo/ tinc/ u/na/ Mort/ pe/ti/ta, -Té 7 sil·labes
meua i ben meua només,
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.Molt més meu
que la vida,amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama,
i és l’amadel corral i del carrer,
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

La cançó aquesta parla bàsicament de la desgràciada mort de la seva fillai com l'autor viu aquesta situació.Podem observar que repeteix moltes vegades el pronom "jo" poètic,a més podem observar que aquest utilitza continuament paraulesdel dialecte València. És un romanç heptasíl·lab on tots els parells rimen en asonant.
El tema princiapal es la mort la vida i fa una añorança a la mort de la nena.
S'utlilitza el substantiu nit com metàfora de la foscor i per tant també fa referencia a la mort.

Vicent Andrés Estellés


Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a burjassot, ala comarca de l'Horta de València.El seu pare era el forner del poble tenía una germana, Carme a la qual es citada en bastants versos al igual que els pares d'aquest.
La vocació litrària es va desvetllar mol aviat en Vicent Andrés Estellés, però no per al costat de la poesia sinó del teatre tot i que sobre els anys 1935-36 va començar a ecriure poesia.
Quan va començar la guerra civil Espanyola el només tenia 12 anys i va començar a ecriure algunes peçes teatrals que ell anomenava "de combat".
llegía libres d'autors importants com García Lorca,Antonio Machado..entre altres.
Acabada la guerra ca comnçar a treballar de forner,com el seu pare més tarde d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
En 1942 va publicar el seu primer aeticle al diari "jornada" i a partir d'aquest fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola oficial de periodisme de Madrid, va publicar poesies que eran la traducció castellana de poemes que havia escrit en català.
L'any 1945 va anar a fer de soldat a Navarra on va esciure poesia en català.En tonrnar a València , el 1948,va començar a treballar com periosdista a "las Provincias" publicació d ela qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958,càrrec que va exercir fins a 1978, que va ser arbitaràriament substituït.

Ja instal·lat a València escriu poemes en català, cap als inicis del cinquanta estableix relacions d'amista amb autors importants comManuel Sanchis,Joan Fuster..
El seu primer llibre va ser, ciutat a cau d'orella,(1953). En 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, i deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit (1956) i Primera soledad. També recull la desesperació com a pare al cant III de Coral romput. La parella va tenir dos fills més, Vicent i Carmina. Després, publicaria Donzell amarg (1958), poemari que va quedar finalista del Premi Óssa Menor i L'amant de tota la vida (1966). Poeta extraordinàriament prolífic, editava al començament de forma molt dispersa, corregia i refeia els primers llibres a partir d´un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Burjassot", de difícil datació a causa d´aquest continuat procés de reelaboració. Durant els anys seixanta, va presenciar, impotent, com la direcció del diari Las Provincias, on treballava, organitzava campanyes agressives contra els qui feien esforços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencians

Elements configuradors: la poesia simbolista,la música i les arts plàstiques

Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu.
La poesia busca noves formes rímiques a través de la música. El concepte de poesia es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers.
El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que puguin ser definides com a poemes en prosa.Diferents arts s'apliquen a la narrativa, i surten textos suggerents basats en les imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, etc, que desvetllen l'emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió.

SOLITUD

-La novel·la de Solitud és un drama rural escrit per l'autora
Caterina Albert baix el pseudònim de víctor català.
Es va publicar en fulletons mensuals a una revista molt coneguda
en aquella època,la revista,Joventut.
El tema principal d'aquesta novel·la modernista és la lluita entre
l'individu i la societat.
La protagonsita és la Mila una dona la qual intenta trobar
la seva pròpia individualitat amb l'entorn que l'envolta.
Aquesta novel·la conté molta simbologia cosa que era molt
normal en aquella época del modernisme.

Biografia Víctor Català

Víctor català era el preudònim de Caterina Albert, va neixer a l' Escala (1869-1966)era novelista i narradora.
Ella era la mayor de quatre germans, amb la mort del seu pare es va quedar amb el patrimoni familiar, ja que els altres germans , no en volien fer-se carrec. Únicament va anar a l'escola durant una any un pensionat de Girona, on va començar a estudiar francès.
va pasar-se molt de temps cuidant a la seva mare la qual,esta malalta.
La familia li va facilitar classes particulars, l'aclopiment de les inclinacions artístiques pel dibuix, i la pintura i l'escultura, que va compartir amb la creació literària fins a començaments de segle.
Amb ayuda de la familia va trobar un ambient de "autodidactisme",ja que era una persona que aprenía per ella mateixa.

Va establir relacions amb autors literàris coneguts com Joan Maragall, de gran amistad.
Va col.laborar en diverses publiacions com a la revista juventut.
I l'any 1917 vas participar al jocs florals de barcelona i pronuncià el seu dicurs,més tard va sse nomenada membre de la reial acadèmia de les lletres de barcelona a l'any 1923

Però el fet de ser una dona que tingués aquests pensaments, va oligar´la a posarse el pseudònim de Virgili d'alacsela i ocultar que realment era ell, més tard es va quedar amb el psedònim que tots coneixem actualment,Víctor Català

Va publicar bastants coses diferentes desde poesies,articles, i novel.les.
En set anys va publicar 7 llibres:
dos de poesies -el cant dels mesos-,llibre policrimi Trípic-, un volum de teatre -quatre monolegs
tres reculls de contes: drames rurals-ombrívoles i caires vius, i una novel·la solitud.
Aquesta autora es caracterítza perl fet fe que per exemple en el gèner de la narrativa tracta histories del món rural, i sempre intenta reflectir a les seves obres l' enfrontament entre l'individu contra la societat, i per exemple en la novel·la solitud, l'enforntament ente individu paisatge.
Es diu d'ella que va portar una vida de monja,ja que es tanca per escriure nomès.

Orígens de la novel·la

La novela(de l'italià novella, notícia, relat novel.lesques) és, segons la RAE, una obra literària en prosa en la qual es narra una acció fingida en tot o en part, amb la finalitat de causar plaer estètic als lectors amb la descripció o pintura de successos o pesques interessants, de caràcters, de passions i de costums.És més extensa que el conte i generalment es divideix en capítols.

Va començar a tenir importància a partir de meitat del s. XIX. És un gènere molt complet. Té diàlegs que es presenten de forma directa. La mateixa consta de presentació, desenvolupament i conclusió i fonamentalment es narren els fets que li ocorren a un personatge o personatges que es presenten estudiats amb deteniment. Des de l'antiguitat s'han escrit narracions en prosa a les quals s'ha aplicat de manera indiscriminada el terme novel · la. Molts relats que més tard es van incorporar a la tradició literària europea tenen el seu origen a Egipte. El primer text indi que cal considerar com a precursor de la novel · la és potser el Daßakumaracarita (Contes de deu prínceps), un romanç en prosa de Dandin, escriptor en sànscrit de finals del segle VI dC La primera novel · la en opinió d'alguns experts és el relat japonès Conte de Genji (segle XI), de Murasaki Shikibu. El gènere va gaudir de gran popularitat entre els grecs durant els primers segles de l'era Cristiana, era dirigit a un públic massiu poc cultivat, només pretenia distreure pel que se li considerava literatura menor. Els dos motius principals de l'època eren l'amor relacionat amb el corrent líric dramàtica de l'època, i el dels viatges per diferents geografies. El relat llarg en vers narratiu, l'abundant quantitat de romanços en prosa i els fabliaux francesos van florir a Europa durant l'edat mitjana i el seu contingut s'alimenta dels records comptats i transmesos per la tradició sobre els herois més o menys històrics o llegendaris i els seus proeses. Aquestes obres van contribuir al desenvolupament del que més endavant serà la novel però que en aquesta època no té nom com gènere, i se'ls coneix tant com llibre de cavalleria, història o tractat.

Resum Terçer acte

Després de tant temps, per fi els han pagat les quinzenes fet que fà que tots els treballadors de la carretera estuguin molt contents ja que ara és treuran tots esls deutes que és devien.És parla sobre la boda d' en Marçal i la Maria Rosa, i en Quirze la Tomassa i altres personateges coincidex en el mateix, que la Maria Rosa és casa pel fet de que tothom parla d'ella i és sent en un compromis molt gran,i per això decideix casar-se.En quant als regals de la boda,per part d'en Gepa un pollastre, per part de la Tomassa i en Quirze els regalan la casa, ja que ells és marxen a Aragó,i per últim en Badori els regala un vi que té tres anys.En Gepa i en Marçal parlen de com és va enamorar de la Maria Rosa,que li agradava d'ella...etc.I l'astut d'en Gepa no para de fer comentaris amb doble sentit, ja que ell mai ha confiat amb en Marçal, i sempre ha cregut que ell ha tingut alguna cosa a veure amb el fet de que l'Andreu estigui mort.Arriba la Maria Rosa, ve de l'església ja que ha anat a demanar consell al rectori. Està indecisa ja que no sap si en Marçal veritablement l'estima. També l'explica a en Marçal que ha anat a la masia on abans veremaven ella i l'Andreu.La Maria Rosa a vegades dubte de que en Marçal li estimi, i aquest li diu que la estima i que no desitja altrec osa en aquest moment com el casar-se amb ella.La Maria Rosa s'en va a vestir-se pero no porta vestit de núvia perque no te diners per comprar-se un.És posa un mocador al coll i unes faldilles negres.Al armari troba una samarreta de l'Andreu i és posa a plorar.Marxen tots cap a l'església menys la Tomasa que és queda fente el menjà i parant la taula i en Badori que és queda amb ella. A l' estona tornen del casament i és posen tots junts a menjar,Aleshores en Badori treu el vi que els ha regalat, i lels diu que és un vi de fa tres anys, i que va ser el vi que va fer l'Andreu el mateix día que és va punxar amb l'agulla i va sortir-ne sang.En Marçal diu que no vol beure, ya que ell no beu desde que va matar al capatàs per tal de evitar diure comentaris del que és pugui arrepentir després.Però finalment acaba bebent una mica, i en Badori i en Gepa no paren de fer comentaris amb l'objectiu de que en Marçal se li escapi alguna cosa, però res.Ell diu als convidats que li deixin a soles amb la seva dona.En Marçal és começa a despullar, però ella no esta segura del tot i vol aclarir agunes coses abans de tot.I per aconseguir que ell obrís la boca decideix dirli mentides com que ella mai havia estimat a l'Andreu i que hagues sigut capàs de qualsevol cosa per tal de estar amb ell.Amb aquesta mentida que li diu la Maria Rosa en Marçal és confia i li confesa que ell va matar al capatàs i que va culpar a l'Andreu d'això per estar amb ella.Ella és sorpren i li clava un ganivet que finalment el mata.Al moment entran tots corrents i veuen a en Marçal mort.La Maria Rosa els diu le he matat perque és el culpable de que l'Andreu hagi mort, i és l'única manera de venjar la mort del meu marit.

Resum Segon acte

La Maria Rosa ho ha passat molt malament durant aquests quinze mesos desprésde l la mort de l'Andreu ,ja que ha estat amb depressió i senses ganes de fer res,det que fà que la Tomassa no deixi de criticarla i de discutir amb en Qurize, ya que aquest defen que la seva germana no és una gandula.La Maria Rosa li confesa al seu germà que és vol anar a treballar a vila ya que és el millor que pot fer perque ho esta pasant malament perque sent que esta enamorada d' en Marçal.En Quirze és sorpren,i li diu que no és vagi, però veient el malament que ho esta pasant la seva germana li diu que faci el que millor li sembli per tal de que és senti bé.Aquella mateixa nit, és reuniexen a casa d'en Quirze tots els treballadors de la carretera per tal de buscar una solució perque els paguin les quinzenes.Després de varies opinions, decideixen fer cas a en Marçal, que se li acut la idea de fer una carta al contractistes, explicant la situació económica tan dolenta per la que estan pasant.Però per fer la carta necessiten a la Maria Rosa, ja que nungú d'ells sap escriure.La trucen i ella comença a escriure, aleshores en Quirze diu a tots els treballadors que és vagin amb ell a sopar, que en MArça li dicti el que ha de posar a la carta.Aquesta escriu el que li diu, sense mirar-lo a la cara i en Marçal mentre dicte, va dint alguna cosa com que l'estima, que no pot oblidarse d'ella i aquesta és sent incomoda i és nega a seguir.Davant aquest acte en Marçal pensa que esta enamorada d'altre home i és diu a ell mateix que si fà falta el matarà a qui sigui, pel fet de que la Maria Rosa estigui amb ell.En Badori i ell com sempre, se estan discutin i començen a pujar-se el to de veu. I aquests dos surten fora enraviats.Quan la Maria Rosa és va a dormir està molt preocupada per si en Badori li fa mal a en Marçal, és sent culpable perque sería culpa seva.A mitja nit li truquen a la porta ella obre i és en Marçal que està ferit.
Aquesta pensant que està molt malamant en Marçal li confesa que l'estima i ell li fà un petó.Però ella reacciona i torna a dir que no pot, que ella és dona d'un sol home.Ell veient aixó se li acut cridar a tothom per tal de posarla en un compromís i aconseguir-la.Vine de sobte tothom, i en Marçal molt orgullos diu:m'ha obert perque m'estima, la Maria Rosa ho nega diu que ell l'enganyat dient-li que estava ferit.Ningú se la creu, i en Quirze molt enfadat no para de dir de matar-la,però finament és tranquilitza.

Resum Primer Acte

En Badori ha arribat al poble després d'haber pasat dos mesos al hospital. I en Gepa li diu que li presentara al capatàs perque li don treball a la carretera.
En Gepa sempre mira molt pel Badori ya que ell tenia un fill que va morir, i que ara tindría la misma edat que en Badori.
Cambia l'escena quan arriba en Quirzet i la Tomassa com sempre discutint entre ells.
Parlen sobre la situació de l'Andreu a la presó i sobre el mal moment pel que esta pasant la Maria Rosa.
Cambi de escena. hi apareix en Marçal i si afelleig a la conversació , en Marçal en comptes de defensar al seu amic Andreu de que és inocent, diu que les proves son clares, a partir d'aquest moment en Gepa comença a sospitar que en Marçal te alguna cosa a veure amb la mort del capatàs.
Un altre cop és canvía d'escena i intervé la Maria Rosa al escoltar el que siu en Marçal, ella diu
que l' Andreu és inocent i que creu que l'han fet una trampa que ell mai a la vida mataría a ningú.
En la próxima escena la Maria Rosa és a un costat, i la tomassa comenta amb en Quierze i els altres, lo malament que ho pasará quan s' asabenti del malalt que esta el seu marit.
En l'escena següent es un diàleg entre la Mria Rosa i en Marçal, aquesta li pregunta con ho ha de fer per anar a veure al seu marit, i ell li respon que el que té que fer es olvidarse de ell distreures una mica
Cambi de escena, en Marçal només davant el públic confesa que es ell l'asassí i va ser ell el que va posar totes les proves per tal de que culpesin a l' Andreu del asessinat del capatàs, ya que d'aquesta manera podrá aconseguir a la MAria Rosa per ell.
Altre vegada cambiem d' escena i trobem altre diàleg entre dues persones, aquesta vegada és tracta d'en Badori i en calau, en Calau conta a en Badori que quan cobri la quinzena el primer que farà serà casar-se amb la seva xicota. ´
Passem a la escena IX en la qual intervenen en Calau en Badori i en Gepa , en Gepa li diu a en Badori que ya te treball a la carretera, epro que encara no rebrá la quinzena fins pasat un temps.
aleshores en Calau i en Gepa diuen que li prestaran diners per tal de que és pugui mantenir almenys durant un temps,fins que cobri la quinzena.
Pasem a la próxima escena un intervé la Maria Rosa, en Badori li diu que la vist abans en el veremar al mas de la rigala, ella sonriu i li diu que allà ès on va conèixer a la l' Andreu , i que allà va estar apunt de barallar-se amb una dona que li va posar una agulla a l' andreu on el raïm, ya que l'Adreu es dedicava a trepitjar el raïm per tal de conertir-lo en vi.
Següent escena,la Tomassa mana a la MAria Rosa que carregui algunes coses i és torna a barallar amb el Quirze.
Cambiem d'escena i estan en Quierze la Tomassa , en Badori i en calau,en l'escena apareix en xic amb una carta per a en Quirze, que segurament sugui de l' Andreu pero nungú de ells sap llegir.
Escena XIII s'afexeis en Marçal i diu que hi avisin a la Maria Rosa perque és l'unica capaç de llegir.Però en quierze diu que no pel fet de que ella s'asabenti de males noticies.
Aquest acte acaba amb la escena XIV en que la MAria Rosa finalment acaba llegint la carta, en la que explica que el seu marit ha mort,

Anàlisis del temps

L'obra de Maria Rosa , com hem pogut comprovar esta dividida en tres actes,
el quals no seguexen un ordre sino que donen salts en el temps.
En el primer acte que seceix tota l'estona a la carretera,en Badori en Gepa
la Tomassa i el Quirze parlan de la situació de la Maria Rosa, lo malamnete que lo esta pasant.
després apareixen en escena en Marçal i la Maria Rosa, és en aquest moement en el qual rebeixeen la carta que explica que l' Andreu el marit de la Maria Rosa a mort a la presó.
En el segon acte hi han passat quinze mesos,encara la Maria Rosa no es recupera tras la mort del seu marit,es recorda sempre de ell, i en una de les situacions se'n recorda del dia que el va coneixer i veure per primera vegada,aquest moment en que recorda sería un exemple de salt en el temps.És en aquest acte quan és comença a donar conta que és sent atraiguda pe Marçal,intenta evitar-lo.
En el terçer finalment en Marçal aconsegueix surtirse amb la seva i és casa amb ella,és en la celebració on la Maria Rosa descubreix tota la veritat sobre el assasí del capatàs,i el culpable de la mort del seu marit,que és en marçal.
Per altre banda els treballadors de la carretera aconsegueixen cobrar les quinzenes.

Persontages

Hi han vuit personatges a l'obra importants amb un paper a l'obra,després hi ha també gent del poble.Tos ells de una clase social molt baixa.

-Persontage principal:
Maria Rosa és el persontage protagonista perque al seu voltant gira tota l'acció.
És la germana d'en quirzei per tant, la cunyada de la tomassa.És una dona jove,casada amb l'Andreu.Treballa rentant la roba de la gent que treballa a la carretera.Al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu amrit,al que va conèixer mentre estava a una berena.

-Badori:
És un personatge que ve de fora , comença a treballalr amb tot aquest grup a la carretera i s'enamora de la Maria Rosa.És una persona que li agrada la veritat i que és incapaç de fer mal a ningú.

-Tomassa:
És molt treballadora,valenta, a vegades agresiva,té una manera de pensar que en aquella època no era molt habitual, ya que reivindicava els drets de les dones a tenir els mateixos drets que els homes.És un persontage estrión.
En la relació entre la tomassa i la Maris Rosa, la tomassa sense la esta critican ya que no enten que és compadeixes tant.
pero al final de l'obra ens podem adonar que mira per ella i la vol.

-Quirze:
És el germà de la Maria Rosa i sempre esta ayudant a la seva a germana,i barallant-se amb la seva dona la Tomassa per aquesta.En Quirze acull a la Maria Rosa a la seva casa després de la mort de l'Andreu , ya que aquesta esta amb depressions i no lebanta cap a causa de la mort del seu marit.

-Gepa:
És un treballador de la carretera,és molt amic de en Badori, i és l'únic que durant tota l'obra sospita que en Marça té alguna cosa que veure amb la mort de l'Andreu.

-Marçal:
És un personatge que durant tota l'obra no fa més que intentar aconseguir casar-se amb la Maria Rosa, i per aconsegir-ho fa pensar a la gent que l'Andreu és el ue va matar al captàs.
D'aquesta manera aconseguix que l'Andreu estigui a la presó , i al final acabi morint.
La Maria Rosa és casa temps després amb ell.
I quan aquesta s'adona de la veritat el mata com vengança per la mort de l' Andreu.
En Marçal és una persona alchólica , molt freda, i molt misteriosa, ya que fins al final del llibre no és savía que ell era l'assasí del capatàs.

-Calau:
És altre treballador de la carretera molt amic també de la familia de la Maria Rosa.

-Andreu:
És el marit de la Maria Rosa que l'acusan d'assasí del capatàs per culpa d'en Marçal.
Aquest personatge per el que conta la seva dona durant tota l'obra és una bona persona,
amb qui la Maria Rosa era molt feliç.
acaba morint a la presó.

-xic:
Ès un treballador més dels que treballa a la carretera,surt en molts poques ocasions en l'obra.

Espais/Escenaris

-Primer acte:
una carretera i al costat una casa molt pobre (vespre)

-Segon acte:
interior de una casa molt pobre (comença a fer-se fosc)

-Terçer acte:
interior de una casa molt pobre(matí)

Estructura externa

Obra dividida en tres actes
Caracter de diferents escenes
-primer acte:14 escenes
-segon acte:15 escenes
-terçer acte:11 escenes

Àngel Guimerà

La biografia d'Àngel Guimerà segons aquest text no és del tot certa, ja que no és certa la seva data de naixement i altres factors.
Hi ha la tendència d'interpretar la seva obra a partir de la seva biografia , la qual ha estat una constant,i s'hi explica en gran part per la contradicció entre l'alt voltatge passional de les seves obres i la discreció que té amb la seva vida íntima.És evident que es pot trobar una relació amb la biografia del dramaturg.

Guimerà és deixava aconsellar molt pels seus amics, per en josep yxart (crític més informat del moment) per el que més.
Així va començar el primer període de la creació dramàtica d´aquest autor.
En el teatre la figura de l'época era Federic soler, feia teatre amb base melodramatica.
Molts intelectual en contra d'aixó, d'aquest tipus de teatre van obligar a l’autor a buscar-li una alternativa.Aleshores introdueix la historia com a material dramatúrgic ,una vegada constatada les dificultats d' arrelar el drama realista contemporani ,en català ,en el marc de la societat catalana de XIX.
Guimerà va ser l'autor elegit per ser el més el apte per fer la creació d'una tragedia catalana que que prestigues una lietaratura que en Verdaguer hi havia incorporat a l'epica.

Tendencies destacables:
Aproximació al realisme més sincer, i creació de constants temàtiques que l'autor no abandona.

Caracteristiques: Romanticisme i Realisme

Romanticisme

Les principals característiques son:

-El subjectisme i el individualisme.
-L' instint davant la raó.
-L'exaltació de la fantasía, els països llunyans,fins i tot llocs imaginaris.
-Els temes principal son els religiosos ,els amorosos, i el temes sobre la vida i la mort.
-té un to de melodramatic.


Realisme

Les principals característiques son :

-La realitat cotidiana.(L'escriptor parla sobre el més proxim. i el que millor coneix)
-L'objectivitat.(L'escriptor narra les coses amb ojectivitat, sense implicar-se,
ni reflectir els seus sentiments)
-Finalitat didàctica.(L'escriptor intenta ensenyar alguna cosa al lector)
- L'observació.(és la base per poder contar tal i com son les coses a la realitat)

Benvinguts al blog de Literatura!

Hola, sóc la Samara i faig 1 de Batx. a IES Les Vinyes. Aquest és el blog de Literatura Catalana en el qual farem els exercicis, comentarem textos, analitzarem poemes...tot a l'assignatura de Literatura Catalana.