Activitat 3

5. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa’n exemples.

Sí ja que per exemple la Nera es com alguns homes maxistes veuen a les dones,capritxoses amb poca mentalitat,sense capacitat de raonament,la Nera si que cumpleix aquests requisits.
Per altres part l'Eva es una mestressa ja que es l'encarregada de cuidar als nens fer el menjà encargar-se de la neteja... entre altres tasques que segons alguns homes maxistes pertanyen només a les dones i no a ells,aquest sería un bon exemple a tòpics sexiste.





6. En acabar l’obra, Caïm es converteix en l'iniciador d’un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.


En Caïm vol fer un nou món on els seus fills creixin amb una bona educació i amb una bona capacitat de raonament i de valentía com la que te ell.
No vol que siguin uns conformistes i vol que lluitin per als seus objectius sense que ningú els impideixi.
El principal somni d'en Caïm es que aquestes característiques s'apliquin a totes les noves generacions que esdevinguessin després de ell tenir els seus fills.
I així d'aquesta manera construir un món millor i amb més qualitat en l'aspecte de l'èspecie humana.

mite de prometeu i semblançes amb en Caïm

Prometeu era un fill de Japet i la oceánide Clímene. Era germà d'Atlas, Epimeteo i Menecio, als que superava en astúcia i enganys. No tenia por algun als déus, i ridiculitzar Zeus i la seva poca perspicàcia. Tanmateix, Èsquil afirmava en la seva Prometeu encadenat que era fill de Gea o Temis. Prometeu va ser el creador de l'home. Quan ell i Epimeteo ( 'retrospección') van començar a fer criatures per poblar la terra per ordre de Zeus, Epimeteo preferir la quantitat i va fer moltes criatures, dotant amb molts dons que els havia assignat per a tal fi (pell, urpes, ales i aletes , entre d'altres). Mentre el seu germà feia això, Prometeu treballava acuradament una criatura a semblança dels déus: un humà. No obstant això, Prometeu va trigar tant en fer la seva obra mestra que, quan va acabar, Epimeteo havia usat ia tots els dons que Zeus els donés. Prometeu va sentir pena de la seva creació, veient tremolar en les fredes nits d'hivern, i va decidir robar el foc dels déus després que Zeus no estigués d'acord amb la seva idea d'ajudar els humans. Va enfilar al mont Olimp i va robar foc del carro de Helios (en la mitologia posterior, Apolo) o de la forja de Hefesto, portar al tija d'un fonoll, que crema lentament i resulta molt apropiat per a aquest fi. D'aquesta forma la humanitat va poder escalfar. En altres versions (notablement, el Protágoras de Plató), Prometeu robava les arts de Hefesto i Atenea, emportant també el foc perquè sense ell no servien per res, i proporcionant d'aquesta manera l'home els mitjans amb què guanyar-se la vida. Per aplacar a Zeus, Prometeu va dir als humans que cremen ofrenes als déus. Amb aquesta finalitat va sacrificar un gran brau. Quan els déus olieron les ofrenes, Prometeu ordir un engany: va amagar la carn sota una capa d'ossos i tendons, cobrint la resta d'ossos amb apetitosa greix. Va deixar llavors elegir Zeus la "carn" que Comerç dels déus. Zeus va elegir el plat d'ossos i Prometeu es va quedar amb el plat de carn per a si mateix i dels mortals. Per castigar Prometeu per la seva hibris (i al mateix temps a tota la humanitat), Zeus es va portar el foc de la terra. Per venjar de Prometeu per aquesta segona ofensa, Zeus va ordenar a Hefesto que fes una dona d'argila anomenada Pandora. Zeus li infundió vida i la va enviar a Prometeu, al costat la caixa que li havia regalat Hermes com a dot, i que contenia totes les desgràcies (plagues, dolor, pobresa, crim, etcètera) amb les quals Zeus volia castigar la humanitat. Prometeu sospita i no va voler tenir res a veure amb Pandora, al legant que era estúpida (al mancar de previsió), per la qual cosa aquesta va ser enviada a Epimeteo, qui es va casar amb ella tot i les advertències del seu germà perquè no acceptés cap regal d'els déus. Pandora acabaria obrint la caixa, tot i les indicacions en contra Epimeteo. Zeus es va enfurir encara més al veure com Prometeo es lliurava de Pandora, i va fer que li portaran al mont Caucas, on va ser encadenat per Hefesto amb l'ajuda de Bia i cràter. Zeus va enviar un àguila (filla dels monstres tifó i Equidna) perquè es mengés el fetge de Prometeu. Essent aquest immortal, el seu fetge tornava a créixer cada dia, i l'àliga tornava a menjar-se'l cada nit. Aquest càstig havia de durar 30.000 anys, però als 30 anys Heracles va passar pel lloc de captiveri de Prometeu de camí al jardí de les Hespèrides i li va alliberar disparant una fletxa a l'àguila. Aquest cop no li va importar a Zeus que Prometeo evités de nou el seu càstig, al proporcionar l'alliberament més glòria a Heracles, que era fill de Zeus. Prometeu va ser convidat a tornar a l'Olimp, encara que havia de dur amb ell la roca a la qual va ser encadenat. Va ser pare de Deucalión amb Celeno. Epimeteo, l'espòs de Pandora, era el seu germà.

-En Caïm i Prometeu són bastants semblants per diferents raons.Son inteligents inconformistes desconfiats, sempre lluiten per al que volen sense importar-li res inclús esl propis manaments de les divinitats.

Aquests dos son dos personatges claus en la nostra humanitta,ja que, Prometeu va ser el creador de´l'humanitat i Caïm el que va fer que hagues descendecia per tal de que es prepoduis i estendeixi la èspecie humana per a tot el món.

Activitat 3

1. Y Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta


La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre caracteritzat per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d’humor o d’ironia.
els personatges es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa referència a la debilitat humana.
El personatge sol ser una persona normal i corrent.
Totes les comèdies segueixen la mateixa trajectoria, començan malament i acaben bé.
Penso que Allò que tal vegada s'esdevingué és una comèdia donat que trobem elements còmics al llarg de tota la història. Es fa una paròdia de la família i el més important, de la Bíblia. A més trobem un final feliç on Caïm finalment no es castigat.





2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

ADAM-Es el pare, de Caïm i Abel, es un home que té 22 anys però té un aspecte de 40 anys es barbut i es caracteritza per ser una persona molt gandula i conformista. Sempre s'esta queixant de tot i no fà més que criticar a la seva dona donant-li sempre le culpa de que ja no estiguin al paradis.

ABEL-Es el fill de l'Adam el petit, es un nen ros amb 19 anys el qual es una persona molt feble i ingenua,te molta enveja del seu germà Caïm.

CAÏM- El fill gran de 20 anys,es una persona molt treballadora i lluitadora, inconformista i amb una visió del món com qualsevol persona de l'actualitat, és podria dir que es el protagonista de l'historia sense cap dubte.

NERA- Es la germana del Caïm i el Abel, i per la qual es barallen els germans per aconseguir-la es una noia capritxisa i ingenua de 18 anys.

EVA-Es la dona de l'Adam te 22 anys però sembla que tingui molts més, el seu aspecte ha empitxorat degut als tres parts que ha patit.Es molt bona mare i ho demostra sempre el amor que sent per als seus fills i al contrari que l'Adam s'adapta amb més facilitat a la seva nova vida,també es una dona molt treballadora.

QUERUB-Es l'angel que cuida la porta del jardí de l'Eden, es un angel amb un càracter molt semblant al del Caïm,aquest té un pasat bastant estrany per a ser un àngel.És comprensiu, té una gran capacitat de raonament, fa moltes vegades la vista grossa i no comenta res a Jahvè dels fets de Caïm.

JAHVE-Es el tot poderós,aquest es el que decideix com són les coses en el món i aplica esl càstigs.

3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

-L'Adam afronta la vida d'una manera conformista,es a dir, no es queixa i no s'adapta a viure dora del jardí de l'Eden,sempre es queixa de tot i mai està feliç ni fa res per aconsegiuir-ho.

-El Abel es una persona que no lluita per res a la vida sempre es limita en anar a quexars-se als eu pare per a que ell busqui la solució.

-En Caïm,ell té els seus propis objectius a la vida que haurà d’aconseguir lluitant. És un inconformista, desconfia de tot allò del que dubta. Sempre mostra una alt nivell de raonament.

4. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Palnetjament: al començamet de l 'obra es presenten els personatges, que son l'Adam i l'Eva i els seus tres fills dels quals destaca en Caïm perque te una actitud de un home actual més que d'aquell temps.En el plantejamnet ens explica que l'Adam i l'Eva han tingut que abandonar el jardí de l'Eden per desoveir a Jahve i s'ha de tingut que enfrentar a una vida més dura en la qual no li donen res fet.

NUS:Els dos germàns es barallen per casar-se amb la seva germana la nara, laconsegueix l'Abel però finalment en Caïm el mata.

DESNLLAÇ: Jahve no castiga a Caïm sinò que li diu que es casi amb la Nara i que es reprodueixin per expandir l'èspecie humana.

Activitat 2 Armand Obiols

Explica breument qui era Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) fou un escriptor, periodista i crític literari de Catalunya, Espanya. Autodidacte i d'obra escassa i poc coneguda, va ser un dels principals integrants, juntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat el 1923. Col laborà en el vaixell insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Va ser durant 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya. El 1939, l'any que s'exilia a França en acabar la Guerra Civil Espanyola, va començar una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que va durar fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana van ser enormement valuosos prara la creació narrativa de Rodoreda. El 1951 va entrar a treballar a la Unesco, com a traductor a Ginebra. Uns anys més tard es va instal lar a Viena, on va exercir d'assessor cultural, també per la mateixa institució. Durant l'última etapa de la seva vida, Obiols va estar distanciat de Rodoreda, que va repartir el seu temps entre Ginebra, París i Barcelona. No obstant, la separació física, van mantenir una intensa relació epistolar. Després de la seva mort, el 1973 el seu amic Pere Quart va recollir en el llibre, Poemes, la seva producció poètica. El seu fons documental (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.

Activitat 2

Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Des de molt jove va treballar en diferents revistes i diaris, sobretot per al Diari de Sabadell, del qual va arribar a ser el seu director i on signava com Senyor Banyeta. Va participar d'una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Va fundar l'editorial La Mirada i juntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell. Durant la guerra civil va ser membre de l'Agrupació d'Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes. L'any 1939 es va haver d'anar exiliat a França, des d'on es va traslladar a Xile quan es va declarar la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile l'any 1957.

Activitat 1

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?
Se'l coneix com a Pere Quart.

2. En quin any va néixer?
Joan Oliver va néixer l'any 1899 i va morir l'any 1986

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Provenia d'una família acomodada.

4. On va començar a publicar?
Va començar a publicar al Diari de Sabadell.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Primerament va haver-se d'exiliar a Frànça durant un temps i més tard va marxar cap a Santigo de Xile.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els personatges solen ser esquemàtics, estereotrips negatius de tot allò que l'autor vol criticar entre altres

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?
Sobre la classe social alta, la seva pròpia societat.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
El seu llenguatge és caracteritza per ser d'una manera col·loquial i amb un to familiar, però a la vegada és un llenguatge molt treballat i curat.