Canço de bressol, la nit(1956)

Jo/ tinc/ u/na/ Mort/ pe/ti/ta, -Té 7 sil·labes
meua i ben meua només,
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.Molt més meu
que la vida,amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama,
i és l’amadel corral i del carrer,
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

La cançó aquesta parla bàsicament de la desgràciada mort de la seva fillai com l'autor viu aquesta situació.Podem observar que repeteix moltes vegades el pronom "jo" poètic,a més podem observar que aquest utilitza continuament paraulesdel dialecte València. És un romanç heptasíl·lab on tots els parells rimen en asonant.
El tema princiapal es la mort la vida i fa una añorança a la mort de la nena.
S'utlilitza el substantiu nit com metàfora de la foscor i per tant també fa referencia a la mort.