Vicent Andrés Estellés


Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a burjassot, ala comarca de l'Horta de València.El seu pare era el forner del poble tenía una germana, Carme a la qual es citada en bastants versos al igual que els pares d'aquest.
La vocació litrària es va desvetllar mol aviat en Vicent Andrés Estellés, però no per al costat de la poesia sinó del teatre tot i que sobre els anys 1935-36 va començar a ecriure poesia.
Quan va començar la guerra civil Espanyola el només tenia 12 anys i va començar a ecriure algunes peçes teatrals que ell anomenava "de combat".
llegía libres d'autors importants com García Lorca,Antonio Machado..entre altres.
Acabada la guerra ca comnçar a treballar de forner,com el seu pare més tarde d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
En 1942 va publicar el seu primer aeticle al diari "jornada" i a partir d'aquest fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola oficial de periodisme de Madrid, va publicar poesies que eran la traducció castellana de poemes que havia escrit en català.
L'any 1945 va anar a fer de soldat a Navarra on va esciure poesia en català.En tonrnar a València , el 1948,va començar a treballar com periosdista a "las Provincias" publicació d ela qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958,càrrec que va exercir fins a 1978, que va ser arbitaràriament substituït.

Ja instal·lat a València escriu poemes en català, cap als inicis del cinquanta estableix relacions d'amista amb autors importants comManuel Sanchis,Joan Fuster..
El seu primer llibre va ser, ciutat a cau d'orella,(1953). En 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, i deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit (1956) i Primera soledad. També recull la desesperació com a pare al cant III de Coral romput. La parella va tenir dos fills més, Vicent i Carmina. Després, publicaria Donzell amarg (1958), poemari que va quedar finalista del Premi Óssa Menor i L'amant de tota la vida (1966). Poeta extraordinàriament prolífic, editava al començament de forma molt dispersa, corregia i refeia els primers llibres a partir d´un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Burjassot", de difícil datació a causa d´aquest continuat procés de reelaboració. Durant els anys seixanta, va presenciar, impotent, com la direcció del diari Las Provincias, on treballava, organitzava campanyes agressives contra els qui feien esforços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencians