domingo, 15 de febrero de 2009

Activitat 3

1. Y Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta


La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre caracteritzat per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d’humor o d’ironia.
els personatges es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa referència a la debilitat humana.
El personatge sol ser una persona normal i corrent.
Totes les comèdies segueixen la mateixa trajectoria, començan malament i acaben bé.
Penso que Allò que tal vegada s'esdevingué és una comèdia donat que trobem elements còmics al llarg de tota la història. Es fa una paròdia de la família i el més important, de la Bíblia. A més trobem un final feliç on Caïm finalment no es castigat.





2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

ADAM-Es el pare, de Caïm i Abel, es un home que té 22 anys però té un aspecte de 40 anys es barbut i es caracteritza per ser una persona molt gandula i conformista. Sempre s'esta queixant de tot i no fà més que criticar a la seva dona donant-li sempre le culpa de que ja no estiguin al paradis.

ABEL-Es el fill de l'Adam el petit, es un nen ros amb 19 anys el qual es una persona molt feble i ingenua,te molta enveja del seu germà Caïm.

CAÏM- El fill gran de 20 anys,es una persona molt treballadora i lluitadora, inconformista i amb una visió del món com qualsevol persona de l'actualitat, és podria dir que es el protagonista de l'historia sense cap dubte.

NERA- Es la germana del Caïm i el Abel, i per la qual es barallen els germans per aconseguir-la es una noia capritxisa i ingenua de 18 anys.

EVA-Es la dona de l'Adam te 22 anys però sembla que tingui molts més, el seu aspecte ha empitxorat degut als tres parts que ha patit.Es molt bona mare i ho demostra sempre el amor que sent per als seus fills i al contrari que l'Adam s'adapta amb més facilitat a la seva nova vida,també es una dona molt treballadora.

QUERUB-Es l'angel que cuida la porta del jardí de l'Eden, es un angel amb un càracter molt semblant al del Caïm,aquest té un pasat bastant estrany per a ser un àngel.És comprensiu, té una gran capacitat de raonament, fa moltes vegades la vista grossa i no comenta res a Jahvè dels fets de Caïm.

JAHVE-Es el tot poderós,aquest es el que decideix com són les coses en el món i aplica esl càstigs.

3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

-L'Adam afronta la vida d'una manera conformista,es a dir, no es queixa i no s'adapta a viure dora del jardí de l'Eden,sempre es queixa de tot i mai està feliç ni fa res per aconsegiuir-ho.

-El Abel es una persona que no lluita per res a la vida sempre es limita en anar a quexars-se als eu pare per a que ell busqui la solució.

-En Caïm,ell té els seus propis objectius a la vida que haurà d’aconseguir lluitant. És un inconformista, desconfia de tot allò del que dubta. Sempre mostra una alt nivell de raonament.

4. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Palnetjament: al començamet de l 'obra es presenten els personatges, que son l'Adam i l'Eva i els seus tres fills dels quals destaca en Caïm perque te una actitud de un home actual més que d'aquell temps.En el plantejamnet ens explica que l'Adam i l'Eva han tingut que abandonar el jardí de l'Eden per desoveir a Jahve i s'ha de tingut que enfrentar a una vida més dura en la qual no li donen res fet.

NUS:Els dos germàns es barallen per casar-se amb la seva germana la nara, laconsegueix l'Abel però finalment en Caïm el mata.

DESNLLAÇ: Jahve no castiga a Caïm sinò que li diu que es casi amb la Nara i que es reprodueixin per expandir l'èspecie humana.






miércoles, 11 de febrero de 2009

Activitat 2 Armand Obiols

Explica breument qui era Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) fou un escriptor, periodista i crític literari de Catalunya, Espanya. Autodidacte i d'obra escassa i poc coneguda, va ser un dels principals integrants, juntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat el 1923. Col laborà en el vaixell insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Va ser durant 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya. El 1939, l'any que s'exilia a França en acabar la Guerra Civil Espanyola, va començar una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que va durar fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana van ser enormement valuosos prara la creació narrativa de Rodoreda. El 1951 va entrar a treballar a la Unesco, com a traductor a Ginebra. Uns anys més tard es va instal lar a Viena, on va exercir d'assessor cultural, també per la mateixa institució. Durant l'última etapa de la seva vida, Obiols va estar distanciat de Rodoreda, que va repartir el seu temps entre Ginebra, París i Barcelona. No obstant, la separació física, van mantenir una intensa relació epistolar. Després de la seva mort, el 1973 el seu amic Pere Quart va recollir en el llibre, Poemes, la seva producció poètica. El seu fons documental (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.


Activitat 2


Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Des de molt jove va treballar en diferents revistes i diaris, sobretot per al Diari de Sabadell, del qual va arribar a ser el seu director i on signava com Senyor Banyeta. Va participar d'una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Va fundar l'editorial La Mirada i juntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell. Durant la guerra civil va ser membre de l'Agrupació d'Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes. L'any 1939 es va haver d'anar exiliat a França, des d'on es va traslladar a Xile quan es va declarar la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile l'any 1957.

Activitat 1

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?
Se'l coneix com a Pere Quart.

2. En quin any va néixer?
Joan Oliver va néixer l'any 1899 i va morir l'any 1986

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Provenia d'una família acomodada.

4. On va començar a publicar?
Va començar a publicar al Diari de Sabadell.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Primerament va haver-se d'exiliar a Frànça durant un temps i més tard va marxar cap a Santigo de Xile.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els personatges solen ser esquemàtics, estereotrips negatius de tot allò que l'autor vol criticar entre altres

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?
Sobre la classe social alta, la seva pròpia societat.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
El seu llenguatge és caracteritza per ser d'una manera col·loquial i amb un to familiar, però a la vegada és un llenguatge molt treballat i curat.

lunes, 15 de diciembre de 2008



És així ,siusplau, LA NIT 1956


—Toc, toc.
—¿Qui és?
—La Mort.


La Mort ve descalça:
quan se'n va duu socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...

—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?

...cloc... cloc... cloc... cloc...




La poesia aquesta pertany a Vicent Andrés i Estellés el seu titol es"És així siusplau,la nit" (1956)
Que podem trobar dins l'obra la nit, aquesta obra inclou varis poemes els quals tenen per tema principal la mort de la seva filla la qual va morir amb només 4 mesos, el fet de posar el títol de
"la nit" és perque aquesta paraula és simbol de foscor,soletat ,mort.
Aquest poema com ja he dit abans pertany al grup de poemes que parlen sobre la mort de la seva filla, però aquest en concret es centra més en el acte de la mort més que en la seva filla.
Aquest poema sería com un diàleg ja que hi ha interrogacions i guions que indiquen que és una conversació ,per tant, que intervé més d'una persona.
I en quant a la seva métrica diriem que té vers bisíl·lab i les paraules monosíl·labes amb rima assonant en -o i rima consonant .
Per últim en aquest text trobem diversos recursos literaris, la personificació de la mort durant
tot el text,també inetrrogacions retoriques en diferentes versos com en 9,11,13 entre altres.L'antítesi(ve i se'n ve, descalça i duu socs), al·literació(cloc... cloc... cloc... cloc...).








Canço de bressol, la nit(1956)

Jo/ tinc/ u/na/ Mort/ pe/ti/ta, -Té 7 sil·labes
meua i ben meua només,
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.Molt més meu
que la vida,amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama,
i és l’amadel corral i del carrer,
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

La cançó aquesta parla bàsicament de la desgràciada mort de la seva fillai com l'autor viu aquesta situació.Podem observar que repeteix moltes vegades el pronom "jo" poètic,a més podem observar que aquest utilitza continuament paraulesdel dialecte València. És un romanç heptasíl·lab on tots els parells rimen en asonant.

El tema princiapal es la mort la vida i fa una añorança a la mort de la nena.
S'utlilitza el substantiu nit com metàfora de la foscor i per tant també fa referencia a la mort.
Vicent Andrés Estellés


Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a burjassot, ala comarca de l'Horta de València.El seu pare era el forner del poble tenía una germana, Carme a la qual es citada en bastants versos al igual que els pares d'aquest.
La vocació litrària es va desvetllar mol aviat en Vicent Andrés Estellés, però no per al costat de la poesia sinó del teatre tot i que sobre els anys 1935-36 va començar a ecriure poesia.
Quan va començar la guerra civil Espanyola el només tenia 12 anys i va començar a ecriure algunes peçes teatrals que ell anomenava "de combat".
llegía libres d'autors importants com García Lorca,Antonio Machado..entre altres.
Acabada la guerra ca comnçar a treballar de forner,com el seu pare més tarde d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
En 1942 va publicar el seu primer aeticle al diari "jornada" i a partir d'aquest fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola oficial de periodisme de Madrid, va publicar poesies que eran la traducció castellana de poemes que havia escrit en català.
L'any 1945 va anar a fer de soldat a Navarra on va esciure poesia en català.En tonrnar a València , el 1948,va començar a treballar com periosdista a "las Provincias" publicació d ela qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958,càrrec que va exercir fins a 1978, que va ser arbitaràriament substituït.

Ja instal·lat a València escriu poemes en català, cap als inicis del cinquanta estableix relacions d'amista amb autors importants comManuel Sanchis,Joan Fuster..
El seu primer llibre va ser, ciutat a cau d'orella,(1953). En 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, i deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit (1956) i Primera soledad. També recull la desesperació com a pare al cant III de Coral romput. La parella va tenir dos fills més, Vicent i Carmina. Després, publicaria Donzell amarg (1958), poemari que va quedar finalista del Premi Óssa Menor i L'amant de tota la vida (1966). Poeta extraordinàriament prolífic, editava al començament de forma molt dispersa, corregia i refeia els primers llibres a partir d´un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Burjassot", de difícil datació a causa d´aquest continuat procés de reelaboració. Durant els anys seixanta, va presenciar, impotent, com la direcció del diari Las Provincias, on treballava, organitzava campanyes agressives contra els qui feien esforços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencians