lunes, 15 de diciembre de 2008
És així ,siusplau, LA NIT 1956
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—La Mort.
La Mort ve descalça:
quan se'n va duu socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?
...cloc... cloc... cloc... cloc...
La poesia aquesta pertany a Vicent Andrés i Estellés el seu titol es"És així siusplau,la nit" (1956)
Que podem trobar dins l'obra la nit, aquesta obra inclou varis poemes els quals tenen per tema principal la mort de la seva filla la qual va morir amb només 4 mesos, el fet de posar el títol de
"la nit" és perque aquesta paraula és simbol de foscor,soletat ,mort.
Aquest poema com ja he dit abans pertany al grup de poemes que parlen sobre la mort de la seva filla, però aquest en concret es centra més en el acte de la mort més que en la seva filla.
Aquest poema sería com un diàleg ja que hi ha interrogacions i guions que indiquen que és una conversació ,per tant, que intervé més d'una persona.
I en quant a la seva métrica diriem que té vers bisíl·lab i les paraules monosíl·labes amb rima assonant en -o i rima consonant .
Per últim en aquest text trobem diversos recursos literaris, la personificació de la mort durant
tot el text,també inetrrogacions retoriques en diferentes versos com en 9,11,13 entre altres.L'antítesi(ve i se'n ve, descalça i duu socs), al·literació(cloc... cloc... cloc... cloc...).
Canço de bressol, la nit(1956)
Jo/ tinc/ u/na/ Mort/ pe/ti/ta, -Té 7 sil·labes
meua i ben meua només,
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.Molt més meu
que la vida,amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama,
i és l’amadel corral i del carrer,
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
La cançó aquesta parla bàsicament de la desgràciada mort de la seva fillai com l'autor viu aquesta situació.Podem observar que repeteix moltes vegades el pronom "jo" poètic,a més podem observar que aquest utilitza continuament paraulesdel dialecte València. És un romanç heptasíl·lab on tots els parells rimen en asonant.
El tema princiapal es la mort la vida i fa una añorança a la mort de la nena.
S'utlilitza el substantiu nit com metàfora de la foscor i per tant també fa referencia a la mort.
meua i ben meua només,
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.Molt més meu
que la vida,amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama,
i és l’amadel corral i del carrer,
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
La cançó aquesta parla bàsicament de la desgràciada mort de la seva fillai com l'autor viu aquesta situació.Podem observar que repeteix moltes vegades el pronom "jo" poètic,a més podem observar que aquest utilitza continuament paraulesdel dialecte València. És un romanç heptasíl·lab on tots els parells rimen en asonant.
El tema princiapal es la mort la vida i fa una añorança a la mort de la nena.
S'utlilitza el substantiu nit com metàfora de la foscor i per tant també fa referencia a la mort.
Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a burjassot, ala comarca de l'Horta de València.El seu pare era el forner del poble tenía una germana, Carme a la qual es citada en bastants versos al igual que els pares d'aquest.
La vocació litrària es va desvetllar mol aviat en Vicent Andrés Estellés, però no per al costat de la poesia sinó del teatre tot i que sobre els anys 1935-36 va començar a ecriure poesia.
Quan va començar la guerra civil Espanyola el només tenia 12 anys i va començar a ecriure algunes peçes teatrals que ell anomenava "de combat".
llegía libres d'autors importants com García Lorca,Antonio Machado..entre altres.
Acabada la guerra ca comnçar a treballar de forner,com el seu pare més tarde d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
En 1942 va publicar el seu primer aeticle al diari "jornada" i a partir d'aquest fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola oficial de periodisme de Madrid, va publicar poesies que eran la traducció castellana de poemes que havia escrit en català.
L'any 1945 va anar a fer de soldat a Navarra on va esciure poesia en català.En tonrnar a València , el 1948,va començar a treballar com periosdista a "las Provincias" publicació d ela qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958,càrrec que va exercir fins a 1978, que va ser arbitaràriament substituït.
Ja instal·lat a València escriu poemes en català, cap als inicis del cinquanta estableix relacions d'amista amb autors importants comManuel Sanchis,Joan Fuster..
El seu primer llibre va ser, ciutat a cau d'orella,(1953). En 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, i deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit (1956) i Primera soledad. També recull la desesperació com a pare al cant III de Coral romput. La parella va tenir dos fills més, Vicent i Carmina. Després, publicaria Donzell amarg (1958), poemari que va quedar finalista del Premi Óssa Menor i L'amant de tota la vida (1966). Poeta extraordinàriament prolífic, editava al començament de forma molt dispersa, corregia i refeia els primers llibres a partir d´un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Burjassot", de difícil datació a causa d´aquest continuat procés de reelaboració. Durant els anys seixanta, va presenciar, impotent, com la direcció del diari Las Provincias, on treballava, organitzava campanyes agressives contra els qui feien esforços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencians
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a burjassot, ala comarca de l'Horta de València.El seu pare era el forner del poble tenía una germana, Carme a la qual es citada en bastants versos al igual que els pares d'aquest.
La vocació litrària es va desvetllar mol aviat en Vicent Andrés Estellés, però no per al costat de la poesia sinó del teatre tot i que sobre els anys 1935-36 va començar a ecriure poesia.
Quan va començar la guerra civil Espanyola el només tenia 12 anys i va començar a ecriure algunes peçes teatrals que ell anomenava "de combat".
llegía libres d'autors importants com García Lorca,Antonio Machado..entre altres.
Acabada la guerra ca comnçar a treballar de forner,com el seu pare més tarde d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
En 1942 va publicar el seu primer aeticle al diari "jornada" i a partir d'aquest fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola oficial de periodisme de Madrid, va publicar poesies que eran la traducció castellana de poemes que havia escrit en català.
L'any 1945 va anar a fer de soldat a Navarra on va esciure poesia en català.En tonrnar a València , el 1948,va començar a treballar com periosdista a "las Provincias" publicació d ela qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958,càrrec que va exercir fins a 1978, que va ser arbitaràriament substituït.
Ja instal·lat a València escriu poemes en català, cap als inicis del cinquanta estableix relacions d'amista amb autors importants comManuel Sanchis,Joan Fuster..
El seu primer llibre va ser, ciutat a cau d'orella,(1953). En 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, i deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit (1956) i Primera soledad. També recull la desesperació com a pare al cant III de Coral romput. La parella va tenir dos fills més, Vicent i Carmina. Després, publicaria Donzell amarg (1958), poemari que va quedar finalista del Premi Óssa Menor i L'amant de tota la vida (1966). Poeta extraordinàriament prolífic, editava al començament de forma molt dispersa, corregia i refeia els primers llibres a partir d´un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Burjassot", de difícil datació a causa d´aquest continuat procés de reelaboració. Durant els anys seixanta, va presenciar, impotent, com la direcció del diari Las Provincias, on treballava, organitzava campanyes agressives contra els qui feien esforços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencians
sábado, 29 de noviembre de 2008
Elements configuradors: la poesia simbolista,la música i les arts plàstiques
Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu.
La poesia busca noves formes rímiques a través de la música. El concepte de poesia es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers.
El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que puguin ser definides com a poemes en prosa.Diferents arts s'apliquen a la narrativa, i surten textos suggerents basats en les imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, etc, que desvetllen l'emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió.
La poesia busca noves formes rímiques a través de la música. El concepte de poesia es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers.
El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que puguin ser definides com a poemes en prosa.Diferents arts s'apliquen a la narrativa, i surten textos suggerents basats en les imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, etc, que desvetllen l'emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió.
SOLITUD
-La novel·la de Solitud és un drama rural escrit per l'autora
Caterina Albert baix el pseudònim de víctor català.
Es va publicar en fulletons mensuals a una revista molt coneguda
en aquella època,la revista,Joventut.
El tema principal d'aquesta novel·la modernista és la lluita entre
l'individu i la societat.
La protagonsita és la Mila una dona la qual intenta trobar
la seva pròpia individualitat amb l'entorn que l'envolta.
Aquesta novel·la conté molta simbologia cosa que era molt
normal en aquella época del modernisme.
martes, 18 de noviembre de 2008
Biografia Víctor Català
Víctor català era el preudònim de Caterina Albert, va neixer a l' Escala (1869-1966)era novelista i narradora.
Ella era la mayor de quatre germans, amb la mort del seu pare es va quedar amb el patrimoni familiar, ja que els altres germans , no en volien fer-se carrec. Únicament va anar a l'escola durant una any un pensionat de Girona, on va començar a estudiar francès.
va pasar-se molt de temps cuidant a la seva mare la qual,esta malalta.
La familia li va facilitar classes particulars, l'aclopiment de les inclinacions artístiques pel dibuix, i la pintura i l'escultura, que va compartir amb la creació literària fins a començaments de segle.
Amb ayuda de la familia va trobar un ambient de "autodidactisme",ja que era una persona que aprenía per ella mateixa.
Va establir relacions amb autors literàris coneguts com Joan Maragall, de gran amistad.
Va col.laborar en diverses publiacions com a la revista juventut.
I l'any 1917 vas participar al jocs florals de barcelona i pronuncià el seu dicurs,més tard va sse nomenada membre de la reial acadèmia de les lletres de barcelona a l'any 1923
Però el fet de ser una dona que tingués aquests pensaments, va oligar´la a posarse el pseudònim de Virgili d'alacsela i ocultar que realment era ell, més tard es va quedar amb el psedònim que tots coneixem actualment,Víctor Català
Va publicar bastants coses diferentes desde poesies,articles, i novel.les.
En set anys va publicar 7 llibres:
dos de poesies -el cant dels mesos-,llibre policrimi Trípic-, un volum de teatre -quatre monolegs
tres reculls de contes: drames rurals-ombrívoles i caires vius, i una novel·la solitud.
Aquesta autora es caracterítza perl fet fe que per exemple en el gèner de la narrativa tracta histories del món rural, i sempre intenta reflectir a les seves obres l' enfrontament entre l'individu contra la societat, i per exemple en la novel·la solitud, l'enforntament ente individu paisatge.
Es diu d'ella que va portar una vida de monja,ja que es tanca per escriure nomès.
Ella era la mayor de quatre germans, amb la mort del seu pare es va quedar amb el patrimoni familiar, ja que els altres germans , no en volien fer-se carrec. Únicament va anar a l'escola durant una any un pensionat de Girona, on va començar a estudiar francès.
va pasar-se molt de temps cuidant a la seva mare la qual,esta malalta.
La familia li va facilitar classes particulars, l'aclopiment de les inclinacions artístiques pel dibuix, i la pintura i l'escultura, que va compartir amb la creació literària fins a començaments de segle.
Amb ayuda de la familia va trobar un ambient de "autodidactisme",ja que era una persona que aprenía per ella mateixa.
Va establir relacions amb autors literàris coneguts com Joan Maragall, de gran amistad.
Va col.laborar en diverses publiacions com a la revista juventut.
I l'any 1917 vas participar al jocs florals de barcelona i pronuncià el seu dicurs,més tard va sse nomenada membre de la reial acadèmia de les lletres de barcelona a l'any 1923
Però el fet de ser una dona que tingués aquests pensaments, va oligar´la a posarse el pseudònim de Virgili d'alacsela i ocultar que realment era ell, més tard es va quedar amb el psedònim que tots coneixem actualment,Víctor Català
Va publicar bastants coses diferentes desde poesies,articles, i novel.les.
En set anys va publicar 7 llibres:
dos de poesies -el cant dels mesos-,llibre policrimi Trípic-, un volum de teatre -quatre monolegs
tres reculls de contes: drames rurals-ombrívoles i caires vius, i una novel·la solitud.
Aquesta autora es caracterítza perl fet fe que per exemple en el gèner de la narrativa tracta histories del món rural, i sempre intenta reflectir a les seves obres l' enfrontament entre l'individu contra la societat, i per exemple en la novel·la solitud, l'enforntament ente individu paisatge.
Es diu d'ella que va portar una vida de monja,ja que es tanca per escriure nomès.
lunes, 27 de octubre de 2008
Orígens de la novel·la
La novela(de l'italià novella, notícia, relat novel.lesques) és, segons la RAE, una obra literària en prosa en la qual es narra una acció fingida en tot o en part, amb la finalitat de causar plaer estètic als lectors amb la descripció o pintura de successos o pesques interessants, de caràcters, de passions i de costums.És més extensa que el conte i generalment es divideix en capítols.
Va començar a tenir importància a partir de meitat del s. XIX. És un gènere molt complet. Té diàlegs que es presenten de forma directa. La mateixa consta de presentació, desenvolupament i conclusió i fonamentalment es narren els fets que li ocorren a un personatge o personatges que es presenten estudiats amb deteniment. Des de l'antiguitat s'han escrit narracions en prosa a les quals s'ha aplicat de manera indiscriminada el terme novel · la. Molts relats que més tard es van incorporar a la tradició literària europea tenen el seu origen a Egipte. El primer text indi que cal considerar com a precursor de la novel · la és potser el Daßakumaracarita (Contes de deu prínceps), un romanç en prosa de Dandin, escriptor en sànscrit de finals del segle VI dC La primera novel · la en opinió d'alguns experts és el relat japonès Conte de Genji (segle XI), de Murasaki Shikibu. El gènere va gaudir de gran popularitat entre els grecs durant els primers segles de l'era Cristiana, era dirigit a un públic massiu poc cultivat, només pretenia distreure pel que se li considerava literatura menor. Els dos motius principals de l'època eren l'amor relacionat amb el corrent líric dramàtica de l'època, i el dels viatges per diferents geografies. El relat llarg en vers narratiu, l'abundant quantitat de romanços en prosa i els fabliaux francesos van florir a Europa durant l'edat mitjana i el seu contingut s'alimenta dels records comptats i transmesos per la tradició sobre els herois més o menys històrics o llegendaris i els seus proeses. Aquestes obres van contribuir al desenvolupament del que més endavant serà la novel però que en aquesta època no té nom com gènere, i se'ls coneix tant com llibre de cavalleria, història o tractat.
Va començar a tenir importància a partir de meitat del s. XIX. És un gènere molt complet. Té diàlegs que es presenten de forma directa. La mateixa consta de presentació, desenvolupament i conclusió i fonamentalment es narren els fets que li ocorren a un personatge o personatges que es presenten estudiats amb deteniment. Des de l'antiguitat s'han escrit narracions en prosa a les quals s'ha aplicat de manera indiscriminada el terme novel · la. Molts relats que més tard es van incorporar a la tradició literària europea tenen el seu origen a Egipte. El primer text indi que cal considerar com a precursor de la novel · la és potser el Daßakumaracarita (Contes de deu prínceps), un romanç en prosa de Dandin, escriptor en sànscrit de finals del segle VI dC La primera novel · la en opinió d'alguns experts és el relat japonès Conte de Genji (segle XI), de Murasaki Shikibu. El gènere va gaudir de gran popularitat entre els grecs durant els primers segles de l'era Cristiana, era dirigit a un públic massiu poc cultivat, només pretenia distreure pel que se li considerava literatura menor. Els dos motius principals de l'època eren l'amor relacionat amb el corrent líric dramàtica de l'època, i el dels viatges per diferents geografies. El relat llarg en vers narratiu, l'abundant quantitat de romanços en prosa i els fabliaux francesos van florir a Europa durant l'edat mitjana i el seu contingut s'alimenta dels records comptats i transmesos per la tradició sobre els herois més o menys històrics o llegendaris i els seus proeses. Aquestes obres van contribuir al desenvolupament del que més endavant serà la novel però que en aquesta època no té nom com gènere, i se'ls coneix tant com llibre de cavalleria, història o tractat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
